El tres d'abril de 1979 foren les primeres eleccions municipals de la democràcia estrenada poc després de la mort del dictador. La societat civil era protagonista d'aquells moments històrics a l'inici de la transició i va ser motor de profundes transformacions en tots els àmbits. En el polític, les comunitats autònomes i els municipis volien avançar en la millora organitzativa de l'estat i un dels fonaments més importants per aconseguir aquest objectiu foren els estatuts d'autonomia, una eina de l'estat de dret que feia possible una mena de mini constitució territorial on es fixaven qüestions relacionades amb les institucions, el mateix nom de la regió o les competències que amb l'autonomia s'assumien pels seus governs.
Fa uns dies celebràvem que l'u de juliol del 1982 s'aprovava originalment el nostre Estatut, que posteriorment, ja en el 2006 i després de ser reformat, va ser aprovat definitivament. Uns anys abans, en la primera corporació democràtica de Bellreguard, el 24 d'abril de 1979, s'aprovava per unanimitat de tots els membres de la corporació l'adhesió al moviment que reivindicava la redacció de tan important document, sent així, juntament amb Picanya, que ho feia l'endemà, el primer poble que s'adheria al "sentido de autonomía del País Valencià", tal com podeu llegir a l'acta d'aquella històrica sessió. En uns pocs anys hauran passat cinquanta anys d'aquella declaració d'intencions i del suport pioner del nostre poble a la iniciativa que ens va permetre dotar-nos d'un instrument que malgrat eixe mig segle passat, sembla no estar desenvolupat en tota la seua extensió.
Qüestions com un nou sistema de finançament autonòmic que pose fi a la discriminació sofrida durant dècades, que faça possible la compensació del deute històric fruit del dèficit en finançament acumulat, el de la proporcionalitat de les inversions de l'estat atenent la nostra població, la gestió del litoral, la transferència de competències per a la gestió de beques estatals o de determinades infraestructures de transport, la reglamentació d'alguns òrgans consultius o la llei de comarcalització, són alguns dels assumptes que com a País, necessitem resoldre, perquè d'això va també el seu progrés i el nostre benestar.
No podem acabar sense felicitar i donar les gràcies a aquella corporació primera que amb decisió va posar la primera pedra per a fer possible el nostre autogovern i l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.
