L’estrena del documental Quadern de Sotaia, dedicat a Joan Pellicer, ens brinda l’ocasió de recuperar el seu treball sobre la geografia i la toponímia del nostre terme municipal.
Per a conéixer Bellreguard, no sols ens hem de fixar en la seua història, les particularitats sociològiques i demogràfiques o el caràcter de les persones que l’habitem. També ens ajuda molt poder ubicar-lo físicament i descobrir la distribució del territori que ocupa el nostre terme. Joan Pellicer, al seu llibre "Bellreguard, verd esguard", fa un extens i detallat repàs d’aquestes qüestions, que cal tindre presents per a prendre una major consciència del que som com a poble.
La pròxima estrena a Bellreguard del documental Quadern de Sotaia, dedicat a la figura i al llegat de Joan Pellicer, ens ofereix una bona ocasió per a tornar a acostar-nos a la seua obra. Des d’ARa Bellreguard volem aprofitar aquest moment per a recuperar una part del seu treball que ens parla directament del nostre poble: la descripció del terme municipal i les set partides en què s’organitza.
El documental, produït per Bressol Produccions a partir del diari personal de Pellicer i del seu extens arxiu, ens convida a redescobrir la mirada d’un autor que va dedicar bona part de la seua vida a recórrer els pobles valencians i a documentar-ne el patrimoni natural i cultural. La primera projecció està programada per al dimarts 3 de novembre, a les 19.00 hores, a la Casa de la Cultura de Bellreguard. Podeu consultar-ne els detalls en la notícia que ja vam publicar a ARa Bellreguard sobre Quadern de Sotaia.
Tornar a les pàgines de Joan Pellicer és també una manera de reconéixer el seu llegat i de continuar aprenent a mirar el nostre entorn. Perquè els camins, els camps, els paratges i els noms que els identifiquen formen part de la memòria col·lectiva i ens ajuden a comprendre com ha anat canviant Bellreguard al llarg del temps.
Un terme dividit en set partides
A "Bellreguard, verd esguard", Pellicer ens parla de les set partides del terme i ens ofereix un plànol que permet situar-les. Cinc es troben al sector interior, al voltant del nucli urbà, mentre que les altres dues corresponen a la zona costanera, on s’ubica la platja de Bellreguard.
Són noms antics que formen part del nostre patrimoni toponímic. Alguns estan vinculats a elements del paisatge, a cursos d’aigua o a antics camins; altres conserven la memòria de construccions, alqueries i formes d’ocupació del territori que han anat desapareixent o transformant-se.
A continuació, repassem breument les característiques de cadascuna de les set partides a partir de les descripcions de Joan Pellicer.
Les cinc partides de l’interior
Sant Antoni
Situada a l’extrem occidental del terme, Sant Antoni és la partida més menuda. La seua posició, en una de les zones més elevades del territori, la feia especialment exposada al fred i a les gelades. Tradicionalment, hi han predominat els cultius de tarongers, però Pellicer també recupera la memòria dels antics riuraus i de les vinyes de moscatell i roig de Requena, que recorden una etapa agrícola anterior a l’expansió dels cítrics.
El Velló
Situada al nord del nucli urbà, El Velló és la partida més extensa del terme. La travessen infraestructures com la carretera d’Alacant i una part important del seu territori ha experimentat transformacions relacionades amb el creixement urbà i industrial. Pellicer apunta una possible relació entre el topònim i l’antiga alqueria d’En Abelló, una hipòtesi que vincula el nom actual amb el passat medieval de Bellreguard.
El Fil del Poble
Aquesta partida ocupa els terrenys situats entre la rambla del camí de la Marjal i el barranc de Sotaia. El seu nom està relacionat amb un fil o braç de séquia que travessa la zona i que forma part de la xarxa tradicional de regadiu. Pellicer destaca la qualitat de les terres, especialment aptes per al conreu, i assenyala que en aquesta zona es van plantar alguns dels primers tarongers de Bellreguard. Encara s’hi poden trobar restes de vegetació antiga en alguns marges.
La Vela
La partida de la Vela segueix el barranquet de Sotaia des de les proximitats del poble en direcció a la marjal i al terme de Miramar. És un espai d’interés paisatgístic i ecològic, on els camins, els marges i les restes de vegetació tradicional permeten reconéixer elements del paisatge rural anterior a les transformacions més recents.
Paloma
Aquesta partida pren el nom de l’antiga alqueria o casa Paloma, documentada ja al segle XV. La casa tenia una torre i un penell metàl·lic amb la figura d’un colom, un element que hauria contribuït a fixar el topònim. Pellicer també relaciona aquest indret amb la història de l’agricultura local i amb l’expansió de l’horticultura i de l’exportació de taronges, activitats que van marcar profundament l’economia de Bellreguard.
Les dues partides de la costa
El De l’Est o antic Corral d’Huguet
Aquesta partida forma part del sector costaner, en la zona de marjal que limita amb Miramar. El nom tradicional de Corral d’Huguet conviu amb la denominació de partida de l’Est. En el passat, aquests terrenys estaven vinculats als usos propis de les zones humides, com el pasturatge i el conreu de l’arròs, a més de la presència de xops i altra vegetació característica. Amb el temps, el paisatge s’ha transformat amb l’expansió dels tarongers, els horts, els habitatges i altres usos del sòl.
Rodafam
Rodafam és la partida costanera més pròxima a la mar i una de les que més ha canviat amb el creixement urbanístic de la platja. Pellicer evoca un paisatge antic de marjal, amb senill, anguiles i gavines, on també hi havia cases d’estiueig i xicotets horts. La urbanització ha modificat profundament aquell entorn, però el topònim conserva la memòria d’un territori que abans mantenia una relació molt més directa amb els aiguamolls i el litoral.
Un plànol per a situar-nos
Les set partides ens permeten mirar Bellreguard més enllà del nucli urbà i reconéixer la diversitat d’un terme menut en extensió, però amb una història i uns paisatges variats. Des dels camps de l’interior fins als terrenys de marjal i la franja litoral, els noms de les partides són una part del llegat que hem rebut i que convé conéixer i preservar.
El plànol que Joan Pellicer incorpora a Bellreguard, verd esguard ens ajuda a identificar-les i a comprendre com s’organitza el territori entre el poble i la costa.
La presentació de Quadern de Sotaia ens brinda, així, l’oportunitat de tornar a mirar el nostre entorn amb curiositat i d’aprofundir en el patrimoni que tenim més a prop. Perquè, de vegades, per a entendre millor qui som, només cal començar per saber on som.
Per a continuar llegint
El llibre Bellreguard, verd esguard, de Joan Pellicer i Bataller, es pot consultar i descarregar gratuïtament des del web de patrimoni de l’Ajuntament de Bellreguard:
Consultar i descarregar Bellreguard, verd esguard
Una altra obra presentada recentment, que ajuda a aprofundir en el passat del municipi és Bellreguard, dels Roca als Borja, del grup Harca, que es pot adquirir a la Biblioteca Municipal de Bellreguard.
Imatge: Plànol de les set partides de Bellreguard, reproduït del llibre Bellreguard, verd esguard, de Joan Pellicer i Bataller.
