Amb la demolició de l’últim magatzem de taronges actiu del poble, S.G. Marzal S.L., Bellreguard tanca una etapa del seu comerç: dels vint-i-set establiments que hi havia a mitjan segle XX no en queda cap amb activitat. El nostre col·laborador Enric Pellicer repassa, al seu blog, el paper que els magatzems van tindre en la història agrícola i laboral del poble, i el que queda d’aquell patrimoni. Al final de l'article podeu consultar el llibre "La Taronja a Bellreguard" de Miquel Escrivá Gregori, editat per l'Ajuntament de Bellreguard el qual podeu descarregar-vos també visitant el seu web oficial.
Rèquiem per als magatzems de taronja a Bellreguard
Amb la demolició de l’últim magatzem de taronges actiu a Bellreguard, S.G. Marzal S.L., es tanca una etapa del comerç a Bellreguard. Dels vint-i-set establiments de taronges existents a mitjan passat segle XX, entre comerciants i rebutgers, en l’actualitat no queda cap amb activitat en el poble.
Si mirem enrere en l’esdevenir de la nostra història local podem comprovar les diferents etapes en les quals, lligat amb l’activitat agrícola, s’ha constituït un patrimoni moble o immoble que ha perviscut durant l’espai de temps en què esta activitat ha estat activa.
Així, en l’època en la qual es va cultivar la canya de sucre es va construir un trapig al carrer Major, al costat de la plaça Major, que posteriorment es va transformar en almàssera. Quan va prosperar el negoci de la cria de cucs de seda es van utilitzar telers per a elaborar la seda. Més tard, amb l’auge de la vinya, van aparéixer en els nostres camps diversos riu-raus.
Ja entrats en el segle XX, la generalització d’horts de tarongers va suposar la construcció de magatzems de taronges, junt a les corresponents serraries mecàniques, que amb la recent demolició de l’últim magatzem es tanca una etapa, en la qual es va crear molta ocupació directa i indirecta en el nostre poble.
La desaparició de tots els magatzems de taronges, més que per la desaparició del cultiu, està relacionada amb la falta de rendibilitat i amb el procés de concentració en grans magatzems, en línia amb la tendència de l’economia actual. El cultiu de taronges es troba en una fase de progressiva decadència i substitució per altres cultius, com el d’alvocats, que cada vegada té més presència en els nostres camps, procés que hores d’ara encara és incert.
Amb la demolició del magatzem de Marzal desapareix l’últim patrimoni immoble relacionat amb l’activitat comercial de la taronja a Bellreguard. No obstant això, encara que amb una activitat no relacionada amb el món de la taronja, seguix en peu l’edifici de la Cooperativa Agrícola San Miguel, l’activitat comercial de la qual relacionada amb la taronja la canalitza a les cooperatives de Pego i Algemesí. Junt al magatzem, la cooperativa posseïx un local per a subministrament de material destinat als camps dels socis.
Altres magatzems que encara mantenen l’edifici original, inactius en el comerç de la taronja o que acullen altres activitats, són els que adjuntem en les fotos.
Cromos
Marca o logotip dels comerciants que es gravava en el paper de seda en el qual s’embolicava cada taronja, previ a introduir-la en les caixes per a comercialitzar-les.
En el llibre La taronja a Bellreguard, de Miquel Escrivà Gregori, s’inclou una mostra dels cromos relatius a les marques comercials que s’incorporaven als papers de seda amb els quals s’embolicaven les taronges que s’incloïen en calaixos per a la seua comercialització.
A esta relació caldria incloure també el crom de la marca «La Cubana» del magatzem ALVAPA, l’activitat del qual a Bellreguard es va mantindre entre els anys 1955 i 1982. Dedicada a la comercialització de taronges i tomaques per al mercat interior. Els propietaris d’esta empresa van ser Enrique Pellicer «el Surdo», Carlos Carbonell, Salvador Camarena i José María Sanz.
Text d’Enric Pellicer. Podeu llegir l’article original al seu blog, «Apunts i cavil·lacions»: https://enricmipellicer.blogspot.com
