No serem nosaltres qui diga a ningú què ha de pensar, a qui ha de votar ni quina opinió ha de tindre sobre els assumptes que omplin l’actualitat. Però sí que podem opinar sobre la manera com alguns responsables polítics es comporten en públic. I ho fem perquè ens sentim interpel·lats, com s’hauria de sentir tota la classe política i tota la societat, siga quina siga la seua ideologia o partit.
El 21 d’octubre, en un fòrum a Madrid, el president argentí, Javier Milei, va qualificar el president del Govern espanyol d’«impresentable dictador», «delinqüent» i «lladre», en plena precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre. Ho va fer en un viatge personal, no d’estat. El Ministeri d’Afers Exteriors va condemnar els insults i les calúmnies.
És inacceptable que un mandatari estranger vinga al nostre país a insultar el govern espanyol, la ideologia que representa i la persona que presidix l’executiu, i el rebuig hauria de ser ampli i ben sonor.
Però el principi val per a tothom: seria igual d’inacceptable al revés, vinga d’on vinga i vaja contra qui vaja. I és preocupant que alguns hagen preferit callar mentre d’altres han justificat les paraules, perquè qui dóna per bo un insult com a arma política, obri la porta perquè tothom puga dir allò de «fer com fan, no és pecat». Així el cercle es converteix en espiral, i la polarització continua creixent.
Però potser eixa polarització no és tan gran com sembla o ens volen fer creure. Quan eixim al carrer i convivim amb la gent que ens envolta, que no sempre pensa com nosaltres, comprovem que és possible una convivència pacífica des del respecte a l’altre. No és tan complicat.
Això és el que pensem i això el que defensem des d'ARa Bellreguard.
