I ja van 32 edicions d'aquest esdeveniment esportiu que recorda la persona que fou Fede Pastor, gran aficionat al bàsquet, qui malauradament ens va deixar massa jove a causa d'un dramàtic accident de trànsit. Des d'aleshores, el Memorial esdevé un acte totalment consolidat i arrelat a la setmana de festes del poble que recorda la seua figura i on afortunadament sa mare encara pot ser testimoni any rere any d'eixa consideració cap al seu fill, no sols pels amants de l'esport que a ell l'apassionava sinó que també la del seu poble. La confrontació entre els equips sèniors de Bellreguard i Oliva, en termes esportius mereix també una crònica que Toni Boigues comparteix amb nosaltres.
XXXII MEMORIAL FEDE
32a edició del Memorial de Fede, que cada any es juga a Bellreguard per les seues festes. Un memorial que m’agradaria que no es fera, la qual significaria que encara tindríem Fede entre nosaltres. Vam estar diverses temporades treballant conjuntament en el bàsquet de Bellreguard i ens va deixar molt de sobte en un accident de trànsit, i és per eixe motiu que sempre han sigut partits de molta emotivitat. Feia molts anys que no podia assistir a causa de la meua tasca d'entrenador a un club d'altra ciutat, però enguany ha estat possible gaudir del Memorial i és per això m'he animat a escriure aquesta breu crònica del que vaig poder veure. Però anem al partit pròpiament dit:
Es notava que era un partit de pretemporada per als dos equips i que s'havien de provar coses. La veritat és que va ser molt disputat fins a l'últim segon de joc.
El partit comença amb un bon ritme del Bellreguard, que amb dos contraatacs ràpids es posa al capdavant en el marcador amb un parcial de 4-0. A l'Oliva li costa un poc entrar en el joc, ja que fins al minut 3 del partit tots els rebots són del Bellreguard; però l`'entrada de Sergi Soria li dona un altre aire a l'equip, perquè en un tres i no res l'Oliva, amb un triple i una entrada, es posa per davant en el marcador amb un parcial de 0-5. El partit es posa interessant i dos triples d'Àlex fan que l'Oliva s'avance en el marcador en acabar el primer període (17-23).
El segon període comença igual que el primer, amb un 5-0 per al Bellreguard que ràpidament, és contestat per l'Oliva amb un altre parcial de 0-5. L'Oliva comença a carburar i a agafar rebots i el Bellreguard no està tan encertat de cara a la cistella, però tot i això el resultat d'aquest segon període és de 14-19, és a dir, un 31-42 per a l'Oliva.
Semblava que el partit el tenia controlat l'equip visitant, però un 6-2 al començament del tercer període li dona ales al Bellreguard, que es troba més còmode en aquest tercer període, el qual acaba amb un resultat de 23-19 per al Bellreguard.
L’últim període és més lent a causa de les faltes que es xiulen tant a un equip com a l’altre. El Bellreguard en aquest període posa contra les cordes l'Oliva, fins a arribar, quan faltaven 11 segons, a un empat de 74-74 amb baló per al Bellreguard, que ha de traure de banda. Temps mort de l'entrenador del Bellreguard per a preparar una jugada; tots pensàvem que la jugada seria per al millor jugador que té el Bellreguard, Fèlix, però el jugador que rep el baló s’equivoca i fa un tir forçat a cistella que no entra.
L'Oliva agafa el rebot i remata el partit amb un tir de dos i dos tirs lliures, la qual cosa fa que guanyen el partit per tan sols 4 punts (74-78).
A destacar, per part del Bellreguard, Fèlix, jugador amb una gran visió del joc, molt interessant i que de segur aportarà moltes coses positives per a l'equip i per al club; i, tot i que els que estàvem a la grada vam pensar que no estava encertat de cara a la cistella, va fer 24 punts. També cal dir que el Bellreguard enguany té un gran equip, que de segur ens portarà moltes alegries i que pot aspirar a tot en la lliga en què jugarà.
Per part de l'Oliva, cal destacar Àlex i Sergi Soria, que van aportar punts i saber estar a la pista. També vull destacar Pau Devesa, un jugador que encara no té els 18 anys i que és la primera vegada que juga en sènior. En la seua etapa de júnior va patir una greu lesió que el va tindre tota una temporada apartat del joc, i ahir va jugar sense pensar en eixa lesió i sense por, lluitant per tots els balons.
És un plaer vore la grada de la pista de bàsquet plena de gent, tant d’una afició com de l’altra, donant suport i animant els dos equips en aquest homenatge a Fede Pastor: un exemple d'esportivitat i companyerisme que fa del bàsquet un esport per a gaudir i viure’l amb intensitat.
Toni Boigues, setembre 2026
