El teatre tal com el veiem hui arrossega una història de dos mil cin-cent anys, quan en la Grècia clàssica els ritus religiosos, cants corals i dansades esdevenen en art dramàtic, unes vegades amb components de comèdia i altres envoltats de tragèdia. La història de l'ésser humà més enllà d'eixe origen del teatre anomenat occidental, les expressions primitives de situacions màgiques, d'escenes de caça, de mites ancestrals o cultes agraris carregades de simbolisme formaven part de la vida quotidiana de qualsevol societat. Ximo Costa ens parla del teatre des de la seua pròpia experiència vital, sent com és l'actuació, una de les seues passions.
Porte des del mes d'abril escrivint i col·laborant amb AraBellreguard, i encara no havia escrit res sobre el teatre; podríem dir tantes i tantes coses d'ell, que no sé per on començar, la veritat!!
El teatre és un acte de fe, la mateixa fe que ens fa creure i parlar amb els déus; la mateixa que té el xiquet amb el seu imaginari; imaginari i xiquet interior que esdevenen fonamentals a l'ofici de l'actor.
El teatre és inherent a nosaltres, els humans som un ésser cultural, ritual, cerimonial i teatral, que necessita representar-se a ell mateix i veure's reflectit, per entendre i resoldre, o no, els seus conflictes, tant individuals, com socials que formen part de la condició humana i les seues múltiples màscares; i és aleshores quan el teatre es presenta com un espill, que ens mostra la imatge clara i nítida d'allò que som, la nostra carn més viva i emocional.
Teatre: joc entre la llum i les ombres, entre la ficció i la realitat, entre la veritat i la mentida, entre la vida i la seua representació; teatre efímer, fràgil i vulnerable, com som nosaltres i la nostra vida.
Teatre: paraula i gest, acció i emoció: ART INTEGRAL.
Ximo Costa, Bellreguard, setembre de 2026
El teatre no és literatura; interpretar un personatge és un convit al desdoblament, quasi esquizoide, on l'actor passa per un procés de transmutació alquímica i emocional.