Ximo Costa ens remet unes paraules dedicades a la mar, que vol compartir amb tots i totes nosaltres, acompanyades d'una imatge de fa poc més de mig segle, en els primers moments que la va descobrir sent un xiquet.
Paraules per a la mar
Per a esta ocasió, estimades i estimats lectors d'Ara Bellreguard, vull compartir amb vosaltres esta xicoteta selecció de textos curts que he escrit al llarg dels anys, dedicats a la mar; a la imatge poètica de la mar; a més dels xicotets textos, acompanye una fotografia del primer estiu a la nostra platja.
Una forta abraçada!!
1: La mar és poesia en blau, que va perdent-se en l'horitzó. És la mar l'ésser viu d'on venim; la nostra sang, és aigua i sal de mar. La mar, úter fecund, paradís ingràvid i nutritiu.
2: Escates de sal: la mar fa fam. Fam de salobre i mar. No imagine la mar sense sal.
3: Dis-me, és traïdora la mar? I la vida? Sí, pot ser!! I de la mort? Què em dius de la mort?! És traïdora? Dels tres arcans: la mar, la vida i la mort, la més traïdora és la vida; perpetu exercici, funàmbul sobre el tic-tac, tic-tac, tic-tac, del rellotge.
Ximo Costa, agost de 2026
1969, el primer estiu xipollejant a la voreta de la mar de la nostra platja