Ximo Costa comparteix amb nosaltres un graciós i nostàlgic record del que fou metge del poble, i d'una vivència que de segur molts i moltes de nosaltres vam viure en primera persona. Ens parla de Don Visente, com l'anomena Ximo i protagonista del seu escrit, però també podria ser Don Abilio, els metges del poble allà pels seixanta i setanta, pròxims i familiars. Eren temps de pràctiques i costums que hui ja són història, de visites urgents a qualsevol hora del dia, de passar consulta a casa pròpia, de les "iguales" amb les quals les famílies pensaven que estaven pagant un extra per poder comptar a una millor atenció, d'atendre el o la pacient amb el cigarret a la boca, de medicines receptades que encara es feien a la farmàcia seguint les fórmules magistrals, o dels practicants amb el seu instrumental diabòlic, almenys per als xiquets i xiquetes, quan qualsevol afecció acabava tractant-se amb una punxada. Temps de supositoris per a tot, o de quan es qualificaven els pitjors diagnòstics com "una mala malaltia" temps on, fins i tot, la Quina Sanclemente, una beguda amb alcohol, s'aconsellava per augmentar la gana dels més menuts.
Però… Què té, Don Visente?? Vellea!! Tot vellea!!
Una història versemblant.
Don Visente, el metge del poble, quan venia a casa per atendre a la uela, no solia dir què tenia en concret; més bé, quan li preguntaven, contestava: "vellea!! Tot vellea!!" El més curiós de tot, és que ho deia com una mena d'abstracte inconcret, que tothom entenia.
Ha sigut just este migdia, quan anava pel carrer, quan, de sobte, completament esgotat per esta calor extrema i malsana que patim este estiu, m'he sentit com una mena de neurastènia i m'he trobat anèmic, reumàtic, bronquític, hepàtic, traumàtic, apàtic i pot ser alguna cosa neuròtica, si tu vols; en eixe moment, he tingut una experiència extrasensorial en tota regla.
Completament suggestionat per les mil i una imatges mentals que passaven ràpides i successives, s'ha materialitzat davant de mi, la imatge clara i nítida de Don Visente, el metge, amb el seu cigarret, el seu anell i el seu xiuliteig que feia mentre escrivia al seu talonari de receptes:
- Una pastilla cada huit hores i dues cullerades de xarop dues vegades al dia
- Però... Qué tinc, Don Visente??
- Vellea!! Tot vellea!!
Ximo Costa, juliol de 2026
La imatge és una recreació feta amb IA
