Ximo Costa, comparteix amb nosaltres els seus records d'aquella infantesa i adolescència quan, per fi, arribava el desitjat final del curs escolar. Començaven així els estius blaus amb sabor a mar, on no hi havia massa obligacions que impedien passar-ho d'allò més bé. Dies de platja, de cine d'estiu i nits de revetlla i de ball i també per a vetllar amb amics i amigues. Estius on gaudir del luxe de dormir fins tard i despertar en un nou dia per a tornar a passar-ho bé. I els llibres, i els deures i les coses de l'escola, sempre per a demà.
Fi de curs
Els records de l'època escolar, l'ara nostàlgica EGB, em porta a les meravelloses excursions de la fi del menjador, com per exemple, la de l'illa de Tabarca o al parc d'atraccions de Benidorm.
Començàvem les desitjades vacances d'estiu. Jo acabava el curs, amb segurament, un parell d'assignatures suspeses, entre elles, les fonamentals i odiades matemàtiques, això sí, amb la promesa d'aplicar-me en estudi i disciplina, durant tots els dies de l'estiu i fer els deures que els mestres ens posaven als suspesos i estudiar el temari més important, per fer l'exàmen al setembre i aprovar, per fi, la o les assignatures que em permetrien passar de curs.
Al final, tot es quedava en això, una promesa mai complida. Durant les nits de les primeres setmanes de vacances d'estiu, que coincidien amb les festes dels pobles veïns, Palmera i Alqueria de la Comtessa, les aprofitàvem per anar a balls i revetlles i tornar a casa quan acabaven, i gitar-se a les tantes i alçar-se a les tantes també.
Anar a la plaça del poble a xarrar fins a les tantes, també era un pla recorrent. I la platja, la sala de jocs, els madrilenys i madrilenyes amb els que féiem amistats, els dissabtes a la nit al Cine El Álamo i després a la revetlla del Costa Azul, l'auto Stop poble-platja i viceversa i que algunes nits, no ens parava ningú i havíem de tornar a casa a peu des de la platja.
Ni deures, ni estudi, ni res de res... Estius blaus de vida lliure i vida de poble, anar descalç... I al setembre, l'última nit abans de tornar a l'escola per recuperar el que és suspès, fer els deures a correcuita i poc més...
Però per a tot allò encara quedava molt de temps. Ara, al pas del temps, pense que fórem molt afortunats de viure els estius aquells, blaus i amb salobre de mar.
Mai més he trobat una manera tan sana d'aplicar el Carpe Diem.
Ximo Costa, Bellreguard, juny de 2026
