Pocs dies abans d'encetar un nou estiu, els records d'aquells moments viscuts a la infància i adolescència en una època semblant ens venen al cap. Records de vivències intenses, d'amistats inoblidables, d'aquells primers amors i desamors, de com es gaudia l'estiu amb total llibertat i sense obligacions llevat d'aquella de passar-ho bé. Ximo Costa ens envia una nova col·laboració on comparteix amb tots i totes els seus records, amb els quals molts i moltes de nosaltres ens podem veure identificats. Com ja sabeu, aquests tipus de col·laboracions així com altres articles d'opinió poden veure's a la secció "Punt de Vista".
ESTIUS BLAUS
Ara que pràcticament ja estem a l'estiu, vull recordar aquelles entranyables amistats estiuenques que solíem fer amb els forasters que venien a passar les vacances a la nostra platja i que genèricament anomenàvem "Madrileños"; dic genèricament, perquè igual eren d'Astúries, Salamanca, Cartagena, Àvila o del mateix Madrid o pobles i ciutats d'esta comunitat autònoma. Altres tenien amors d'estiu, però eixa és una altra història.
Segurament, a hores d'ara i amb els mòbils, el WhatsApp, el Telegram, l'Instagram, el Facebook i totes les noves formes de comunicació que la tecnologia i el futur ens han portat, i que aleshores, no podíem ni imaginar, cartejar-se o escriure cartes amb les amistats estiuenques, s'haja quedat totalment obsolet i perdut en el temps; és normal, els temps canvien, malgrat la pèrdua d'eixa mena de cosa romàntica que sempre ha tingut sempre escriure una carta. M'agradava molt conéixer a xics i xiques forasteres; normalment quedàvem a "La sala", una sala de jocs, o a la mateixa platja, on preníem el bany, quedàvem per anar al cinema "El Álamo", a les revetlles del Costa Azul, a la discoteca Liber's, a la platja de Gandia...
Al final de les vacances, els acomiadaments, començaven i acabaven amb fortes abraçades i algun que altre plor, però amb la promesa d'escriure'ns per contar-nos les nostres coses i de la tristor que teníem de tornar a la rutina monòtona, cadascú al seu lloc d'origen: "El final del verano llegó y tú partirás"... El primer "madrileño" que vaig conéixer, era de Móstoles, allà per l'estiu de 1982/83, va ser a Antonio; ell i la seua família, estaven instal·lats a un apartament a l'edifici "Palomares ". Férem una bonica amistat sincera; a Antonio li agradava i ell deia que estava enamorat d'ella; una xica rubia, preciosa, Isabel. Jo feia de "Celestina" i els citava al cinema "El Álamo", però a Isabel, no li agradava Antonio i ell patia prou per això; era la primera vegada que veia algú plorar per amor... Després d'aquell mes de juliol, Antonio no va tornar mai més a la nostra platja. Estiguérem un grapat d'anys cartejant-nos, fins que el temps va anar gelant aquella amistad.
També recorde a un xic de Salamanca, José María, a Víctor, de Cartagena, que es feia el riquet perquè fumava tabac ros de la marca Winston, a les germanes Marta i Núria d'Alcalá de Henares, a Jesús Valor, a Núria, a Olga, que era cosina de Michel, un futbolista molt famós en aquella època, a Clara Isabel, d'Àvila, a Milita... Segurament oblidaré a moltes i molts. No obstant això, però, sobre tots ells vull destacar especialment, a estos tres madrilenys que Madrid capital d'Espanya, que tenien un pisset a l'edifici " El Mirador"; tres famílies que no es coneixien entre ells; es tracta dels meus estimats i benvinguts Juan Pablo, Eva i Miguel Ángel, una amistat d'anys, íntims i estimats, no sols amb mi, sinó també amb la resta d'amics que formàvem aquella heterodoxa quadrilla. Ells tres foren els últims "madrileños" que vaig conéixer. I després, la vida!! Ai la vida!! Que passa, canvia i ens fa canviar... I el temps, a poc a poc, per unes coses o per altres: mort dels pares, venda de l'apartament... Va anar separant-nos.
Estic molt orgullós d'ells. Juan Pablo es va llicenciar en Dret i després va anar a treballar a Brussel·les, com a secretari de la seua cosina Mercedes de la Merced, aleshores eurodiputada del PP; en acabant, va ser director de Caja Madrid a Miami. Eva va acabar la seua carrera de disseny gràfic i més tard es va posar a treballar en el disseny del suplement dominical del diari "El Mundo". Amb Miguel Ángel continue tenint un contacte esporàdic; va acabar la carrera de química i treballa a l'empresa familiar de material d'autoescola que tenen; és pare de dos fills, un xic i una xica; fills que, per cert, ara tenen la mateixa edat que teníem nosaltres quan ens coneguérem a aquells estius lliures i despreocupats... Aquells vertaders estius blaus.
Ximo Costa, Bellreguard, juny de 2026
Foto 1: recull de correspondència manuscrita original.
Foto 2: Ximo Costa amb el seu amic Juan Pablo en la Setmana Santa de 1994.
