Amb l'arribada del mes de juny, s'enceta una campanya per a la conscienciació al voltant dels drets del col·lectiu LGTBI+, inclosa al Pla Municipal d'Igualtat recentment aprovat al plenari del nostre ajuntament. Publiquem un escrit de Ximo Costa al voltant d'aquest fet, que resulta més que apropiat en aquestes dates i que són un crit pel que fa als drets dels i les altres i per la diversitat sexual.
Parlem!!!
Sobre la necessitat d'un orgull permanent: Quan els homosexuals parlem de l'orgull, no ens referim a l'orgull de la supèrbia; en realitat estem parlant d'una qüestió més profunda, vital i a la vegada, molt simple: parlem dels drets inherents, personals, socials, cívics i civils... No parlem de res més. Per descomptat, estos drets i llibertats, han de ser coneguts i reconeguts, sí o sí, pels governs i les societats modernes i que tot això, ha d'estar acompanyat i amb el suport d'una educació afectiva - sexual, amb l'objectiu d'integrar en l'educació i formació dels xiquets i xiquetes, l'inherent a la sexualitat i afectivitat entre persones i la seua diversitat, és a dir, que ja des de menuts estes coses estiguen normalitzades per a què després, arribada l'adolescència i el despertar de la sexualitat, d'una manera sana. No es tracta per a res d'allò que diu el Vox franquisme esquizoide, de què a l'escola ensenyen als xiquets i xiquetes a fer-se palles i fel·lacions, la cosa no és tan perversa; es tracta simplement d'educar en la veritat de la vida, que sàpiguen, ja des de menuts, que un xic pot estimar perfectament a un altre xic, o una xica a una altra xica, d'una manera natural i normalitzada.
Renegue absolutament de l'educació falsa que rebérem, que ens deia que l'amor i el sexe, sols eren possibles entre un home i una dona, i que tot el que no fora això, era anormal, una malaltia, una desviació, una perversió, una inversió, un vici, un pecat contra natura... Tot això, neurotitzava de debò a l'adolescent homosexual i amb l'arribada del despertar de la sexualitat... I és aleshores quan entrem en la dissonància cognitiva, l'ocultació a l'armari i altres neures que afectaven la salut mental de la persona. Únicament els partits polítics d'esquerres i progressistes són els perfectes per fer estos canvis. També és necessari un orgull permanent, per lluitar contra l'homofòbia, que a hores d'ara encara patim, per la situació de l'homosexualitat en altres països on és un delicte castigat amb presó i pena de mort. Sembla que estem entrant en un fosc túnel, reaccionari i retrògrad, és a dir, feixista, que està posant en perill els drets i llibertats de totes i tots, la democràcia i l'estat de dret, i tot això, ens afecta de ple als homosexuals; per això dic, que únicament els partits polítics d'esquerres i progressistes, són els únics que poden garantir la continuïtat democràtica i el reconeixement institucional al dret d'estimar amb llibertat; mentrestant: revolució permanent!!! Orgull permanent!! Parlem!!!
Ximo Costa, Bellreguard, juny de 2026
