Hui és diumenge i quina millor manera de començar-lo que amb esta retrospectiva que Ximo Costa ens envia al voltant del que ell anomena "el dia més tonto". Records d'infantesa amb el qual molts i moltes ens podem veure identificats. Gràcies Ximo per compartir aquests apunts d'uns temps i costums que han estat part de les vides de les famílies al poble.
El diumenge; retrospectives del dia més tonto: la roba dels diumenges.
El diumenge, el dia festiu i de descans per a la cultura catòlica, sempre m'ha semblat, un dia tonto.
Cada casa tenia els seus costums i rutines per als diumenges, diferenciat dels altres dies de la setmana, per un fum de coses. A ma casa, per exemple, dinàvem, normalment, paella o putxero, una hora més tard que els altres dies de la setmana. Hui és diumenge!! A quina hora dinarem?? Preguntava el pare; a les dues estarà la taula parada, li responia la mare; Caram, a les dues!! Això és hora de ric!! Exclamava mon pare, mentre es preparava un Ricard ben fresquet, a mode d'aperitiu.
Una de les particularitats dels diumenges de la meua generació, i d'altres de més enrere, era la de tindre una roba, un vestuari, únicament i exclusivament, per als diumenges i dies festius, la roba de mudar, que en déiem. Pense que eixe costum, ens venia de temps més pobres i precaris. Ai, la roba dels diumenges!! Sempre pulcra i acabada de planxar!!
La meua roba de mudar, estava formada per unes sabates, d'eixes de les bones, uns pantalons de pinces, que en déiem, una camisa i un jersei, tot a joc, tot molt "pijo", tot mudat. De tot allò, un dels elements més importants, eren, sense dubte, les sabates; tots els dissabtes, a la poqueta nit, mon pare netejava i embetumava i cepillava les sabates de tots, perquè diumenge, estigueren ben llustroses i brillants.
El temps passa i les coses canvien; fins als diumenges han canviat, ja ningú té, per exemple, roba dels diumenges a hores d'ara. Pegant una ullada retrospectiva als diumenges, de jovenet estava de moda, anar a la discoteca Pàmpols els diumenges a la vesprada; després vingueren les vesprades dominicals per anar al cinema, o a la nit anar a sopar a un restaurant xinés o a una pizzeria, i en tornar al poble, parar al Ventall per prendre alguna cosa...
Això és perquè cadascú hem tingut, tenim i tindrem, la nostra manera de passar el tonto diumenge.
Ximo Costa, Bellreguard, abril de 2026
