Fa quinze anys, Bellreguard va perdre l'oportunitat de comptar amb una instal·lació esportiva capdavantera i una zona esportiva completa, adaptada a les necessitats i característiques del nostre poble. Potser ara és el moment de recuperar aquell projecte, repensar-lo i no deixar passar una altra oportunitat de fer-lo realitat.
El març de 2011, Bellreguard havia aconseguit finalment, després de nombroses gestions amb les administracions provincial i autonòmica, reunir el finançament necessari per a construir un modern pavelló cobert. La inversió prevista ascendia a 1.361.000 euros, una quantitat que permetia abordar una actuació de gran envergadura per al municipi.
El finançament tenia un origen anterior. Inicialment, les tres administracions —Ajuntament, Diputació i Generalitat— havien compromés una aportació de 137.000 euros cadascuna per a la construcció d'una piscina coberta. No obstant això, després d'estudiar-ne la viabilitat, es va considerar que aquella infraestructura no era assumible en les circumstàncies del moment. Per això, es va acordar modificar el destí d'aquella ajuda i orientar-la cap a la construcció d'un pavelló cobert.
A les aportacions inicials, que sumaven 411.000 euros, es van afegir els 950.000 euros del Pla Confiança de la Generalitat Valenciana, amb els quals es completava el pressupost necessari per a executar el projecte.
El Pla Confiança va ser un programa de la Generalitat, concebut per a impulsar inversions públiques i contribuir a superar els efectes de la crisi econòmica de 2008. En aquells anys també es van desenvolupar els coneguts com a Plans Zapatero, gràcies als quals el poble va poder construir els vestuaris, l'edifici multiús annex al camp de futbol i renovar la instal·lació elèctrica de l'Ajuntament, entre altres actuacions.
Altres línies de cofinançament provincial van permetre instal·lar la gespa artificial del camp de futbol i amb recursos propis reformar el seu entorn. Amb aquestes intervencions començava a prendre forma un recinte esportiu que, amb la construcció del pavelló i la resta de les actuacions previstes, haguera esdevingut un espai modèlic.
Tot estava preparat per a iniciar les obres, però encara faltava un tràmit administratiu imprescindible: la conformitat de la Diputació de València. Encara que la seua aportació econòmica era només una part del finançament, la seua signatura era preceptiva per a poder començar l'execució del projecte.
La Diputació, aleshores governada per una força política de signe contrari a la que dirigia l'Ajuntament de Bellreguard, va negar aquesta conformitat. Va ser, sense cap dubte, una decisió sectària, motivada per interessos estrictament polítics, que va impedir que Bellreguard poguera disposar d'una infraestructura important i necessària, no sols per al desenvolupament de l'esport local, sinó també per a la celebració de determinades activitats socials.
El projecte preveia molt més que la construcció d'un pavelló. Incloïa un reordenament dels accessos a l'institut i del seu entorn, amb la voluntat de completar una zona esportiva integral i oberta, dotada de nous equipaments i serveis, entre els quals figuraven un gimnàs i una zona de restauració.
La negativa de la Diputació i l'oposició d'alguns grups polítics locals a la inversió van acabar desmuntant el projecte original. No tot estava perdut, però. Amb posterioritat es van materialitzar altres actuacions que també formaven part de les necessitats del municipi. Entre elles, la construcció de la coberta de la pista polivalent de bàsquet i, més endavant, la Casa de la Música.
De fet, el febrer de 2014 la Generalitat va autoritzar el canvi del projecte inicial del pavelló per a destinar una partida de 942.000 euros del Pla Confiança a la construcció de la Casa de la Música. Una modificació que va permetre donar resposta a una reivindicació històrica de les societats musicals del poble tot i que ja comptaven amb un edifici al seu servei a l'avinguda d'Alacant.
El pavelló cobert era, sens dubte, la construcció més cridanera i important del projecte inicial, però no l'única. També s'havia previst remodelar la zona del bar, crear un gimnàs municipal modern, construir noves pistes de pàdel i una de tenis, remodelar la zona de platja de la piscina i dur a terme una adequació urbanística de l'entorn de l'institut. Aquesta última actuació incloïa una rotonda que permetera als autobusos escolars accedir-hi i eixir-ne per vies més amples, evitant així les dificultats de circulació que es produeixen actualment en hores punta a la ronda dels Esports.
Quinze anys després, i a la vista de la intensa activitat esportiva que s'ha anat generant al poble, principalment gràcies a la iniciativa i l'esforç dels diferents clubs locals, considerem que aquesta és una assignatura pendent que Bellreguard no hauria de donar per perduda.
Són temps de resultats econòmics positius per a les arques municipals i d'importants superàvits, almenys així ho manifesta l'Ajuntament. Una situació que ens porta a plantejar-nos si no ha arribat el moment de repensar aquella inversió i impulsar una autèntica política esportiva municipal que tinga en compte també altres disciplines que, sense un pavelló adequat, no poden practicar-se amb normalitat.
Potser és el moment de recuperar aquell projecte, actualitzar-lo a les necessitats actuals i tornar a posar damunt la taula una infraestructura que el poble continua necessitant. Perquè les oportunitats que es deixen passar no sempre tornen.
Les imatges que acompanyen aquest article són recreacions virtuals del projecte original de com haguera quedat el complex.
