Amb costoses actuacions públiques que amb el temps sempre s'han demostrat fallides, han passat dècades, sense que una solució definitiva s'haja executat per part de qui té la competència en matèria de Costes que no és un altre que el govern central.
Ençà els 90 i amb una impressionant regeneració de les platges del sud de la Safor, les emmarcades entre els braços dels ports de Gandia i Oliva, van començar una sèrie d'actuacions recurrents en el temps fins al dia de hui, que lluny d'aportar una solució definitiva o almenys la millor de les possibles, s'han quedat en actuacions que poc o gens han resolt el recurrent problema de la regressió de les platges, entre elles la de Bellreguard.
Han estat nombrosos els estudis que sobre la dinàmica del litoral a les platges de la Safor, on queden palesos alguns aspectes claus del perquè de la seua situació de regressió. Les estructures portuàries, particularment la de Gandia, faciliten la retenció d'arena cap al nord, la qual cosa, afegida a una pobra aportació de sediments i l'afectació directa dels habituals i cada vegada més destructius temporals amb focus en la zona costanera, provoquen eixa permanent pèrdua de terreny de platja. Tot i que els estudis proposen possibles solucions o mesures per minimitzar eixa regressió, fins al dia de hui cap mesura s'ha aplicat, tret de les aportacions puntuals d'arena provinent de les platges del nord o de la draga de bancs més al fons marítim o dels ports.
A Bellreguard una iniciativa municipal al voltant del 2010, va fer possible la creació d'un modest però ambiciós cordó dunar amb l'autorització del ministeri, amb la qual cosa es pretenia previndre la permanent afecció dels temporals sobre una infraestructura especialment sensible com és el mur del passeig. Malauradament, la desídia de l'ajuntament en posteriors legislatures, llevat d'un tímid intent posterior de recuperació d'aquesta idea, va deixar en res el projecte i l'esforç realitzat inicialment.
La plataforma "Salvem les platges del sud" ha estat un actor clau els darrers anys per tal d'exigir al govern central, qui té la competència en aquesta matèria, una solució permanent a un problema que afecta no sols a les propietats privades més pròximes a vora mar, sinó també a les administracions locals que veuen, any rere any, com cada temporal suposa despeses i inconvenients que d'alguna manera podrien evitar-se, amb una actuació contundent de l'administració central. Si voleu seguir les activitats i arguments podeu visitar l'enllaç a la PLATAFORMA.
Cal ressenyar que el Ministeri de Transició Ecològica té planificada en l'actualitat la que serà la més important actuació duta a terme fins al moment a les platges de la nostra comarca i que suposarà una aportació d'1,3 milions de metres cúbics d'arena en eixa franja de 8 quilòmetres entre els ports de Gandia i Oliva. Tal com recomanaven els informes als quals ens referíem abans, molt particularment el de José Serra Peris, catedràtic de Ports i Costes de la UPV i un expert en dinàmica litoral i protecció de costes, ja advertien que platges de menys de 50 metres d'arena no permetien la seua regeneració natural. Tot i que no deixa de ser una bona notícia, sembla que l'actuació no executarà altres mesures com dics paral·lels a la costa a manera d'esculls artificials. La plataforma "Salvem les Platges del Sud" va presentar al·legacions per tal de millorar el projecte, però és evident que si no s'actua sobre les causes que originen el problema, en un termini no massa llarg possiblement tornen a fer-se necessàries noves aportacions d'arena.
