Ens agrada compartir textos, notícies o opinions que ens feu arribar, perquè darrere d'elles hi ha històries vitals i personals, reflexions, memòria dels temps passats, la visió sobre la vida en present i la seua projecció cap al futur. I tot això, configura la memòria col·lectiva de tots i totes aquelles que som Bellreguard. Vicent Císcar ens regala la seua i li agraïm que ens haja remés un text que ens apropa un poc més a la seua personalitat.
En aquesta ocasió, una persona molt coneguda al poble, Vicent Císcar, s'ha animat a parlar-nos de la mar, la seua passió. Malgrat la nostra proximitat i el privilegi de viure a un tir de pedra de la Mediterrània, no el veiem majoritàriament des de la perspectiva del navegant o pescador. Vicent, com altres, si la té, i així ens ho conta. Gràcies per la teua personal crònica que guardarem al calaix amb estima junt amb les imatges que generosament ens has facilitat.
LA NOSTRA PLATJA
Soc Vicent Císcar, 61 anys, fill de Maria i Vicent "el pintor" o "del cine", mon pare i ma mare quan es van casar van anar de viatge de noces a Palma de Mallorca, i en tornar, dalt del vaixell, ma mare m'ha contat que va fer l'amor amb mon pare i així vaig ser engendrat al mar Mediterrani, eixa és la causa que trobe perquè em crida tant la mar, és com si la mar em necessitara, volguera estar amb mi, tinc un vincle molt profund, la porte en l'ADN. És un instint natural.
Als anys vuitanta mon pare volia que estudiara i em va dur a fer l'EGB a les Escoles Pies de Gandia. A la vesprada quan eixia del col·legi, al magatzem de ma casa vaig començar a construir els primers vaixells de fusta i polièster. El primer va ser el "Falcó" de 3,70 m a vela, una major i un floc o "foque" en castellà, la vela triangular a la proa, tot fet amb les meues mans. Després quan anava a l'Institut Maria Enríquez, a les classes de disseny vaig començar a aprendre per fer plànols i vaig construir el "Falcó-Cat" un catamarà de 5,30 m també de fusta i polièster. Anava a vela, sense motor. La meua "alma mater" de nàutica estava al poble, al taller de Paco Ballester i Carlos Cremades, on tots els entusiastes anàvem a ajudar a construir el catamarà Almar de 15 m que actualment està amarrat al Nàutic d'Oliva, tot fet en polièster.
Vaig aprendre molt en aquells temps i amb eixos coneixements després vaig construir unes taules de "windsurf" i així, passava tot l'estiu navegant amb el vent de garbí, típic del nostre litoral. La finalitat sempre ha sigut NAVEGAR, així vaig aprendre a navegar amb altres entusiastes amb els qui compartíem l'afició.
Més endavant, als anys 2000, em vaig presentar als exàmens per a la titulació de l'anomenat PER (Patró Embarcacions d'Esplai) on estudiàrem la nomenclatura, meteorologia i navegació costanera, traçant demores, enfilacions i oposicions sobre la carta (mapa) per poder-nos situar i així, calcular la nostra posició tan exacta com siga possible on s'intersequen 2 línies de demora, a un Faro o reconeixement d'accidents geogràfics i altres. Amb el títol més bàsic de patró, vaig continuar estudiant per obtenir el títol de "Patró de Lot", on s'ensenya la navegació d'estima, fonamentalment la resolució de triangles rectangles (trigonometria) i la fórmula elemental velocitat = espai/temps, molta matemàtica, tot per poder trobar la nostra posició o punt on ens troben a la mar.
Amb este segon títol a la mà, vaig continuar preparant-me, en este cas estudiant fórmules, meteorologia, sempre com a assignatura comuna, i les marees, que si bé no es donen al Mediterrani, sí a l'Atlàntic i altres mars. Tot seguit i com a colofó, perquè ja no tinc limitacions geogràfiques per a navegar - ara puc navegar per tot arreu del món -, vaig estudiar a més de la meteorologia, anglés i navegació celestial, és a dir, el sol, la lluna, els planetes i estrelles. On abans eren demores ara són azimuts com a coordenades horitzontals, cal conéixer l'ús del sextant, instrument de precisió que no és més que un mesurador d'angles des de l'horitzó fins a l'astre, com també el de l'almanac nàutic, perquè així, fent unes correccions per determinar gràficament la posició del vaixell podem determinar el nostre rumb i cap on volem dirigir-nos. He hagut d'estudiar astronomia i càlculs de trigonometria esfèrica. Resulta molt interessant com es guiaven els antics navegants sense res d'electrònica.
Actualment, estem en l'era del GPS, tot és més fàcil perquè els instruments ens diuen tot el que volem saber sobre el rumb que portem, i amb l'ajuda dels satèl·lits podem fer prediccions meteorològiques de més precisió, i així navegar amb més seguretat i comoditat.
Ara soc Capità de Lot i tinc el meu propi vaixell, un veler de 9,1 m.
Amb estes paraules que compartisc amb vosaltres, no pretenc altra cosa que animar i donar impuls als entusiastes de la mar a navegar, una molt bona teràpia per a qualsevol malaltia mental.
L'estiu del 2025, amb uns pocs estalvis, vaig comprar un vaixell de segona mà, "l'Stella Sírius", que acutalment estic condicionant de nou per a navegar este estiu des de Torrevella on el tinc amarrat a la Marina Internacional. Va ser una qüestió d'oportunitat i pressupost que vaig aprofitar per a fer possible el meu somni i viure la meua passió per la mar.
Reconec que la nàutica sempre ha sigut un esport d'elit, d'uns pocs, però jo anime a tots i totes a submergir-se en este món tan apassionant, perquè és possible que el pressupost necessari s'acoble a la butxaca de cadascú, és qüestió de restaurar i tornar a condicionar. Ets el que hi ha. Jo mai he pogut comprar un vaixell nou, així que me l'he hagut de fer.
El meu lema és:
"Jo no necessite teràpia, sols necessite navegar".
Salutacions.
Vicent Císcar
Capità de Lot
Bellreguard, abril de 2026
