Un dia com hui, set d'abril de l'any 2006, i després d'una justa reivindicació de les famílies afectades, l'Ajuntament de Bellreguard aprovava una moció per la rehabilitació de les persones afusellades per la guerra civil. S'aprovava lamentablement amb els únics vots del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià sent el seu portaveu i aleshores alcalde Facund Puig, i els del grup del PSPV liderat per Pepa Bonet. El grup del PP va decidir en l'últim moment no assistir al plenari en un gest molt significatiu i poc fonamentat, tractant-se del simbolisme de l'acte i perquè aquest, va ser conseqüència de la iniciativa dels familiars i no una iniciativa merament política.
Bellreguard no oblida a les persones represaliades pel franquisme, tant és així, que l'any 2021 l'obra de l'artista local Ferrán Molió, quedava exposada permanentment a l'entrada de la part nova del cementeri com homenatge a la memòria i gest de reparació cap a les famílies dels afusellats per la dictadura. L'escultura que veieu a la imatge està dedicada a aquestes persones, els noms de les quals es mostren a la placa que l'acompanya i que un dia com hui, van estar rehabilitades amb aquell acte institucional de l'any 2006.
Perquè a parer nostre es tracta d'un document que cal recordar, reproduïm l'acta d'aquell plenari amb aquest retall de les emotives paraules que el tancaren:
"Som fills i filles, netes, nets i rebesnets de les persones a les quals ara mateix s’acaba de rehabilitar públicament. I volem dir que estem contents, perquè era una qüestió de justícia i de normalitat democràtica, absolutament necessària de fer. Però també volem dir que en el si de les nostres famílies, dins del cap i del cor de cadascú de nosaltres, i també de moltes més persones, no ens calia, naturalment, la rehabilitació, perquè sempre hem sabut la veritat: que eren unes bones persones, que eren persones d’honor i que eren ciutadans demòcrates. I per això ens ve bé aprofitar l’ocasió per a declarar, també ara nosaltres públicament, el nostre agraïment, el nostre respecte, el nostre amor pels nostres familiars. Ells van donar la seua vida per una societat millor i més justa.
I volem dir que, si en aquell moment no ho van aconseguir, no estaven sols, perquè nosaltres estem ací.
Que no ho van perdre tot; nosaltres som la prova.
Que no van lluitar debades, perquè nosaltres estem ací.
I nosaltres som la memòria del futur. (Vicent Tobar Pastor)"